divendres, 28 de maig del 2010

El dia de la "Nakba" i l´engany

Sorprenentment, avui el diari el País ha publicat un molt bon article del analista Ben Dror Iemení sobre la mitificació de la "Nakba" o catàstrofe palestina. De fet, al País només s´ha publicat un curt resum del mencionat article que ja havia estat publicat el passat 15 de Maig al diari israelià Ma´ariv.

Com bé indica en Ben Dror Iemení, la Nakba o derrota dels palestins va ser el resultat d´un conflicte que ells mateixos van provocar, amb el suport de la Lliga Àrab i amb l´encoratjament dels britànics, al no voler acceptar la partició de la Palestina del mandat posterior a 1923 en dos estats, un per al poble àrab palestí i un altre per al poble jueu, aprovada en la ressolució 181 de les Nacions Unides al mes de Novembre de 1947. Per tant, és una conseqüència directa de no haver volgut acceptar la partició i la possibilitat de tenir un estat propi. En aquells moments, ni el muftí Hadj Amin Al-Husseini ni els altres liders palestins van contemplar seriosament aquesta opció ja que al seu subconscient només tenien la idea de tot o res i de fotre als jueus al mar tal i com la seva propaganda va estar repetint durant molts mesos.

Per altra banda - i seguint les reflexions d´en Ben Dror Iemení - també cal tenir present que en el context de la guerra d´independència israeliana els moviments de població van ser en ambdues direccions: els habitants dels kibbutzim del bloc Gush Etzion van haver de ser evacuats per a evitar correr la tràgica sort dels seus companys del kibbutz de Kfar Etzion, massacrats pels homes del muftí després d´haver-se rendit a la Legió Àrab jordana, i un altre exemple significatiu el tenim amb els habitants del barri jueu a Jerusalem Est, que van ser expulsats per les tropes d´en sir. John Baggot, conegut com a Glubb Paxa, després que els seus homes ocupessin el barri. A més a més, la victoria final israeliana  del conflicte bèl.lic va provocar la venjança dels governs àrabs veïns que van expulsar durant els anys 50 i 60 a uns 800.000 jueus dels seus païssos després d´anys de persecució i d´expropiar-los tots els bens. I cal tenir present que aquests refugiats jueus que ningú reconeix no havien amenaçat als seus governs amb una guerra d´extermini com si havien fet els palestins amb els israelians.

Si pensem que els palestins juntament amb els seus al.liats de la Lliga Àrab van ser els instigadors del conflicte és ridicul pensar que aquests refugiats, utilitzats com a armes estratègiques pels païssos veïns per a continuar el conflicte bèl.lic amb Israel, han de tenir el dret de tornar a Israel. En tot cas, si poden tenir dret a assentar-se al territori del futur estat palestí però mai a Israel. Com bé afirma en Ben Dror Iemení, el fet de que els palestins reclamin aquest dret els fà uns privilegiats sobre milers de refugiats d´altres conflictes que mai han pogut ni podran excercir aquest dret. Citem alguns exemples: els refugiats de les guerres balcàniques de inicis o finals del segle XX, els refugiats grecs expulsats de la costa jonia després de la guerra greco-turca de 1919-1923, els pakistanesos expulsats de la india o viceversa durant la descolonització del subcontinent indi al 1946-47, els greco xipriotes expulsats de Famagusta i d´altres poblacions de l´illa ençà de l´invasió turca del Juliol de 1974,  o els mencionats jueus "mizrahim" expulsats dels païssos àrabs. Perquè aquests milers de refugiats no poden excercir un dret que els palestins si reivindiquen per a ells mateixos? En tot cas, el doble raser és clar i els palestins en tot cas s´han d´assentar en el seu futur estat.

Per a finalitzar només una petita reflexió: em dóna la sensació que la publicació d´aquest article només ha estat una cortina de fum per a publicar pròximament unes bones dosis d´articles amb un marcat caràcter anti-israelià amb el pretext de la pluralitat informativa. D´entrada, avui ja em tingut una bona mostra amb el següent article d´en Lluís Bassets al seu propi blog, on culpa del fracàs de la cimera euromediterrània de Barcelona a la presència d´en Avigdor Lieberman, el ministre d´afers exteriors israelià, enlloc de culpar al racisme dels dirigents àrabs, com per exemple en Hosni Mubarak, que s´han negat a venir a Barcelona per tal de no haver de seure amb el seu homònim israelià. De fet, una bona mostra de la postura "aperturista" del món àrab. Això sí, sempre hi hauran periodistes que justificaran l´injustificable com per exemple la judeofobia de molts dels dirigents del món àrab-islàmic.



 

dimarts, 25 de maig del 2010

El Hamas destrueix un campament infantil a Gaza. On són ara els pseudo-pacifistes de la Kefiah?


Segons van informar fonts de la mateixa Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNWRA, segons les seves sigles en anglès), uns 40 homes armats - pressumiblement membres de les brigades Izzedin Al-Qassam, el braç militar de l´organització terrorista Hamas, van incendiar ahir un campament infantil de la mencionada organització a Gaza. De fet, els terroristes van tallar la carretera costanera de la franja i després d´agredir als guàrdies de seguretat van destruir i calar foc a tot el campament, que tenia prevista la seva inaguració el pròxim dia 22 de Juny.

Al finalitzar la seva "feina", els terroristes van entregar una carta amb amenaces dirigides contra el director d´operacions de l´UNRWA, el sr. John Ging. Seguint les tàctiques dignes de les noveles de Mario Puzzo, els matons del Hamas van posar quatre bales dins del sobre per a reforçar la seva amenaça i deixar ben clar que si han de disparar no els hi tremolaran els dits alhora de premer el gatell.
Encara que cap organització criminal o terrorista ha reivindicat l´atac, tot apunta al Hamas, organització que controla la Franja amb mà de ferro desde que va expulsar als seus rivals de Fatah al Juny del 2007. Segons sembla, aquest atac terrorista podría ser un avís després de que el "Departament de drets dels refugiats palestins" - controlat pel Hamas, of course- acusés a la UNRWA en un comunicat de "fer una invasió cultural dels nanos palestins mitjançant les idees de perdó i coexistència [amb els israelians] i l´oblit del seu passat". 

Tant l´amenaçat director d´operacions de l´UNRWA, John Ging, com el seu portaveu a Gaza, el sr. Adnan Abu Hasna, han condemnat l´atac i han anunciat que l´organització depenent de l´ONU pensa continuar amb la seva tasca per a donar als nens palestins el suport que necessiten. Adnan Abu Hasna finalment es preguntava com era possible que els terroristes tallessin les comunicacions de la carretera costanera de la Franja sense que la "policia" de Hamas intervingués.

Per a finalitzar unes quantes preguntes per a pensar:

1 - Com pot ser possible que havent milions de refugiats en tot els món, aquests s´hagin de conformar amb una única  agència depenent de les Nacions Unides, l´Alta Comissió per als Refugiats de l´ONU (ACHNUR), mentres que els refugiats palestins i només els palestins tenen una agència només per a ells?

2 - Com pot ser possible que conflictes molt violents al Àfrica Subsahariana o al continent asiàtic amb milers o milions de refugiats no disposin de tanta atenció mediàtica com els refugiats palestins? Doncs bé, la resposta és sencilla: perque aquests refugiats a mitja-llarg plaç han estat naturalitzats pels païssos que els han acollit i en molt bona mesura només els refugiats palestins són utilitzats com una arma estratègica contra Israel per part dels propis dirigents palestins com per part dels païssos àrabs veïns per a justificar el conflicte amb l´estat d´Israel.

3 - Després de fer el joc als islamistes del Hamas, ja que la gran majoria dels membres de la UNRWA a Gaza són palestins, aquesta organització tasta el xarop de pal que aplica el Hamas quan algú pren alguna iniciativa que no agrada als seus dirigents. Tanmateix, on són els pseudo-pacifistes de la keffiah al coll per a protestar per la destrucció d´aquestes instal.lacions de una agència vinculada a l´ONU? Com sempre, els palestins i el seu patiment només són una excusa, un pretext, per a canalitzar la seva fòbia anti-israeliana i parlant clar i català: antijueva.


 

divendres, 21 de maig del 2010

Jordi Roura: Israel és un estat àrab i es dirà Palestina.

En la meva darrera entrada parlava del bonisme del govern Zp amb el Marroc i avui cal seguir parlant de bonisme, però bonisme d´un altre tipus: el bonisme acríticament pro palestí i demonitzador d´Israel tant en boga entre l´esquerra occidental, un bonisme que obviament comparteixen com si un dogma de fe es tractés els membres del tripartit i els seus prepresentants als mitjans de comunicació, com per exemple en Jordi Roura, sots cap del departament de notícies internacionals a TV3 (la nostra, la de thothom?). Resulta que recentment aquest sinistre personatge, conegut com el Mujahidín de Barcelona entre altres alies similars, ha estat entrevistat pel diari El Punt i en les seves panfletàries declaracions ha arribat a justificar al Hamas i el seu llençament de missils sobre població civil israeliana, s´ha mostrat obertament partidari de la solució "políticament correcta" d´un estat binacional (a la pràctica irrealitzable després d´un segle de conflicte entre ambdues comunitats), ha demonitzat a Israel afirmant que a la llarga esdevindrà una mena de "sudàfrica del Apartheid" (això és el que precisament ell voldria...), ha indicat que a Israel li queden quatre telediaris  fins que el petroli deixi de ser el manà energètic mundial, ha arribat a justiificar el programa nuclear iranià i per acabar-ho d´adobar, amb tot el cinisme del món, ha afirmat que té amics israelians (això em sona no sé de que...) i ha acabat afirmant que Israel "és el meu segon país i me´l estimo molt". Clar, com Salvador Paniker que també s´estima als jueus diluits i barrejats, doncs el Jordi Roura s´estima als israelians no israelians com Michael Warchavsky o Ilan Pappé, que coincideixen plenament amb les seves opinions i plantejaments... De fet, hi hà amors que maten...

dimarts, 18 de maig del 2010

De què li servirà ara l´Aliança de Civilitzacions al govern de Zp??

Segons informa la prensa marroquina francòfona i El País, El primer ministre marroquí, M. Abbas El Fassi, mentres passava balanç de la seva gestió davant de la cambra de representants del seu país, va aprofitar l´ocasió per a fer una crida al govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per a iniciar un diàleg que posi fi a l´"ocupació espanyola" de Ceuta, Melilla i les illes veïnes (possiblement Perejil i les xafarines però també podria donar-se el cas que es tractés de les Illes Canàries, sempre reivindicades com a marroquines pel partit Istiqlal, el partit a partir del qual s´ha fonamentat el nacionalisme marroquí modern). En el mapa de la vostra dreta podeu veure el "Gran Marroc" reivindicat pel partit Istiqlal i la monarquía alauita després de la indepedència de l´excolonia francesa.

En realitat, aquestes reclamacions constants de la sobirania alauita sobre Ceuta, Melilla, les xafarines i fins i tot les Canàries no em soprenen en absolut. El que si em deixa bocabadat és que gairebé 40 anys després de la marxa verda els diferents governants espanyols no han après la lliçó i mostren un bonisme -interessat obviament- amb els governs de torn del nostre veí del sud que si sap aprofitar molt millor els moments de debilitat espanyola per a pressionar amb les seves reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes. De fet, ara ja fà dos anys, el mateix primer ministre va comparar Ceuta i Melilla amb els "territoris ocupats" palestins i la pressió ha continuat amb la total passivitat (quan no complicitat) del govern espanyol, com es va poder veure ara fà uns mesos amb l´afer Aminatu Haidar o més recentment, fà un mes i mig, amb el cartellet dirigit als melillencs on parlava de la seva ciutat com una ciutat "ocupada" per Espanya. Aquesta postura tèbia i bonista del executiu presidit per en José Luís Rodríguez Zapatero, especialment clara durant el mes i poc que va durar l´afer Aminatu Haidar, (amb la desastrosa actuació d´en Miguel Àngel Moratinos i amb baixada de pantalons final inclosa, ja que el govern espanyol va reconèixer per primer cop obertament la sobirania marroquí sobre el territori) és una clara mostra de política contraproduent. Per què? Doncs perque aquesta política bonista i excessivament conciliadora sense rebre res a canvi només serveix per a que el govern de Rabat vegi al seu honònim espanyol com un govern feble, fàcilment pressionable i que claudica amb facilitat. Això fà que cada cop les seves reivindicacions siguin cada cop més atrevides, més descarades i amb la veu més alta. A més a més, saben jugar molt bé les seves cartes perque sempre aprofiten els moments de màxima debilitat del govern espanyol, com ara mateix després de les retallades en política social anunciades per Zp la pasada setmana. Conclussió: el govern espanyol pot fer el que vulgui amb les seves relacions internacionals i pot mostar-se com un govern dèbil i claudicable però els dirigents espanyols el que no poden pretendre és que el govern israelià pequi del mateix bonisme perquè el problema de fons no són els territoris en disputa a Cisjordània o si cal negociar o reconèixer el Hamas a Gaza, sino la negativa dels palestins i del món àrab-islàmic en general a reconèixer el dret d´Israel a existir en pau i seguretat. La amenaça nuclear iraniana n´és la millor prova i davant d´aquesta terrible amenaça, avalada amb el rearmament del Hezbollah al Liban i del Hamas a Gaza, no hi val cap tipus de bonisme. 

Aprofito la oportunitat per a desitjar als meus lectors Jag Shavuot Sameaj!!

Quan els bulldozers de Hamas destrossen les cases dels seus ciutadans a Gaza no hi hà cap tipus de protesta internacional

El periodista Jorge Marrirodriga torna a encertar plenament amb les seves reflexions sobre el conflicte israelo-palestí. Es veu que el passat Diumenge, el Hamas va enderrocar amb bulldozers les cases de molts habitants de Gaza amb la promesa de que necessitaven una reforma. Després d´arrasar les seves vivendes, els afectats per les "reformes" del Hamas només van rebre un paper on sel´s informava de que el govern, l´"autoritat" considera que aquelles vivendes eren il.legals. Doncs bé, cap diari català o espanyol ha publicat aquesta noticia que si ha estat recollida per diverses agències internacionals. Com sempre, la solidaritat amb el poble palestí és selectiva. Si el govern israelià enderroca construccions il.legals per no reunir els permisos adients a Cisjordània o Jerusalem Est tota la prensa catalana i espanyola clama al cel denunciant la política de "neteja étnica" del govern israelià, tanmateix si el Hamas considera que determinades vivendes són il.legals i les endarroca sense cap tipus de mirament per la llei i el respecte als drets humans dels seus propis ciutadans llavors no passa res i els periodistes i els grans mitjans de comunicació miren cap a una altra banda. Bonic panorama, oi?

dilluns, 17 de maig del 2010

vaja quin genocidi... La població palestina s´ha multiplicat per vuit desde l´any 1948.

En les darreres dècades un dels grans tòpics de la propaganda anti-israeliana ha estat la "nazificació" d´Israel i la equiparació de la Shoah al inexistent "genocidi palestí". De fet, en cada gran manifestació pseudo-pacifista i anti-israeliana, són usuals els eslogans on es compara a Israel amb els nazis o amb la sudàfrica de l´Apartheid i es demana la fi del suposat genocidi palestí. Tanmateix, deixant de banda la propaganda, cal fixar-se en el que diuen les dades i aquestes, al igual que el cotó, no enganyen: segons la agència palestina de notícies, Maan, l´Oficina Central Palestina d´Estadístiques ahir dissabte va publicar un informe per a conmemorar la "Nakba" (nom que els àrabs palestins donen a la primera guerra àrabo-israeliana, que ells mateixos van iniciar amb el suport de la Lliga àrab i el "laissez faire" dels britànics al no voler reconèixer la partició de Palestina en dos estats segons la ressolució 181 de les Nacions Unides del Novembre del 1947), on es reconeix que la població palestina s´ha multiplicat per vuit des del any 1948. Vet aquí el terrible genocidi palestí que tantes queixes provoca entre els pseudo-pacifistes, islamistes, comunistes, neocomunistes, ecosocialistes, neonazis o antiglobalitzadors. De fet,  aquests individus projecten sobre els israelians o els jueus el seu propi odi per així poder justificar-lo: si nosaltres som pacifistes i antirracistes és perque els israelians són racistes i bel.licistes. Així, enlloc de reconèixer els seus propis prejudicis, no dubten a culpar els israelians, els sionistes i fins i tot els jueus de racisme, convertint en victimaris a les víctimes del seu racisme. Sort que les dades - dades de la mateixa oficina central palestina d´estadística - ens permeten rebatre mites i deixen a cadascú on li pertoca.


manifestants clamant contra un genocidi inexistent i projectant sobre els israelians i sobre el poble jueu el seu propi racisme.

Font: Guysen International News. 

dimarts, 11 de maig del 2010

brutal crim antisemita: jove de 25 anys assasinat i mutilat a Kiev

El cadàver del jove Arieh Leib Misenzon, de vint-i-cinc anys d´edat i que portava desaparegut tres setmanes ha estat localitzat en un barri de la ciutat de Kiev (Ucraïna), on el jove havia desaparegut ara fà tres setmanes, des del passat Dimarts 20 d´Abril. Segons les dades de la policia ucraïnesa, el jove podría haver estat segrestat, mort i el seu cos mutilat poc temps després pels seus atacants. 

Integrants de Jabad han indicat que el jove portava desaparegut des del passat 20 d´Abril, data que coincideix amb l´aniversari del genocida nazi Adolf Hitler. Tant la policia com Ya´acov Zilberman, un dels membres més destacats de la comunitat jueva de Kiev, coincideixen en que Arieh va ser raptat i assassinat pels seus botxins només pel fet de ser jueu i per tant el crim té un clar caràcter antisemita. 

Segons va afegir Zilberman, molts joves jueus són agredits al metro de Kiev per grups de caps rapats neonazis que actuen amb una total impunitat.

diumenge, 9 de maig del 2010

Reportatge a TV2: Hamas és un exemple de democracia.

El passat Dimecres, en el programa "Para todos la 2", presentat per Montse Tejera, es va oferir una nova mostra del populisme anti-israelià d´esquerra que tant agrada als polítics del PSC-PSOE, IU-IC verds i d´ERC. De fet, la tergiversació és va iniciar mitjançant la retransmissió d´un "reportatge" sobre Gaza on es va ocultar dades, es va justificar al Hamas i es va criminalitzar a Israel, culpant-la de tots els mals haguts i per haver a la Franja. Fins i tot es van arribar a dir bestiesses com que "Israel va bombardejar indiscriminadament la franja de Gaza per l´explosió de dos coets de curt alcanç". També es va ometre el carácter islamista i terrorista del Hamas, mencionant-lo sempre com si es tractés d´un simple partit polític, i es va afirmar que el càstig del embargament a Gaza era pel fet de que la Franja no tingués colons israelians. Però el moment estelar de la nit va arribar amb l´entrevista al plató del cantant hispano-palestí, Nabil Mansour, membre de l´organització "Free Gaza", qui va arribar a afirmar que el Hamas és un exemple de democracia amb la total complicitat i feeling de la presentadora. Tot dit, Israel és un estat del "apartheid" i el Hamas és un exemple de democracia. Un nou exemple del populisme anti-israelià políticament correcte a l´Espanya de l´"Aliança de Civilitzacions". Tot quadra però valdría la pena recordar que aquesta propaganda panfletària anti-israeliana és paga amb els quartos del nostres impostos. Caldría preguntar al govern si no té millors maneres de gastar els nostres diners.

dijous, 6 de maig del 2010

el tripartit contrari a potenciar el turisme israelià a Catalunya.

Aprofitant l`èxit que ha tingut als darrers anys el turisme israelià al parc natural d´Aigüestortes i a l´estany de Sant Maurici (a la comarca del Pallars Sobirà), el batlle de Sort i diputat de CIU, Agustí López, va presentar al parlament una proposta de ressolució en la que insta al govern a que estudiï un programa d´actuacions amb la finalitat de promoure el mencionat parc natural a Israel. De fet, segons les dades presentades pel sr. López, els turistes israelians són el segon col.lectiu més nombrós que va visitar aquesta zona protegida a l´any passat amb un 24% del total i es pensa que enguany la xifra de turistes d´aquesta nacionalitat pot superar fins i tot la dels francesos, una previsió que es ben raonable si es tenen en consideració les estadístiques de visitants per nacionalitats en els darrers deu anys.

A més a més, segons va indicar l´alcalde, la important presència de turistes israelians en aquesta regió no està vinculada a cap campanya institucional pública o privada, com les realitzades per "Turisme de Catalunya", "Ara Lleida", el Consell Comarcal del Pallars Sobirà o pels ajuntaments de la comarca, sinó que el turisme israelià incrementa any rera any gràcies al coneixement que els turistes han tingut al seu propi país dels esquerps paisatges de muntanya que ofereix la comarca, ideals per a la pràctica d´esports d´aventura com l´Alpinisme.
El sr. Agustí López va defensar en comissió l´organització de cursos de formació en cultura israeliana, història de l´estat d´Israel, la seva gastronomía o religió però aquesta atractiva proposta ha estat rebutjada pel govern tripartit gràcies a la seva majoría parlamentaria.  

Arribats a aquest punt cal preguntar-se quin és el multiculturalisme que desitja el govern tripartit, un govern que ha fet del multiculturalisme una de les seves principals banderes. Imagino que el multiculturalisme del tripartit és el típic multiculturalisme basat en el tercermundisme folkloric , acrític i llacrimós que tan agrada als grans ideòlegs de progrés des del Maig del 1968 en endevant, un multiculturalisme farcit d´aquestes idees tercermundistes que sovint només han estat el pretext per a demonitzar a Occident - i també a Israel - i defensar qualsevol ideología que tingui la lluita contra Occident en els seus principals postulats, com va ser el Maoísme i la seva "revolució cultural" o els diversos grups islàmico-palestins que porten fent brutals atemptats terroristes a Israel i a tot el món desde mitjans dels anys seixanta i en ocasions amb la colaboració de grups terroristes occidentals d´extrema esquerra com les Bader Meinhoff o l´Excèrcit Roig Japonès. 

La política del tripartit expressada en una imatge.